Bon rotllo!

No tot el que ens ha deixat el coronavirus és negatiu, una de les coses positives és el naixement del grup Mosaic que, amb les seves cançons, ens contagien el bon rotllo i les ganes de viure la vida, com passa amb la cançó d’aquesta setmana: «Plaers», una cançó que fa referència a abocar-nos a tot allò que tant ens agrada fer, sols o acompanyats, de sentir la plenitud dels dies i la força de la vida com ens corre per les venes, i deixar aparcat tot allò que ens molesta, sense tenir en compte què dirà la gent, sense tenir en compte si tot això ens fa ser diferents.

El grup, liderat per Gerard Berengué, acompanyat per Adrià Olshanetsky i Roger Jordán com a músics, contagia el seu esperit jove i el seu optimisme davant de la vida. Ja que som aquí passant els dies, millor posar-nos-hi bé i treure’n el màxim partit, no?

D’altra banda, la setmana passada vam poder escoltar «Al final tot anirà bé», de Doctor Prats; una cançó que ens convida, també, a pensar en positiu, malgrat que tot sembli que ens vagi en contra; i és que, després de la tempesta, torna la calma. Una cançó que durant el confinament del coronavirus ens va permetre mantenir l’esperança i la força de sortir d’aquell malson en què semblava que vivíem tots entaforats.

Doctor Prats és un projecte musical que va néixer a finals del 2014 amb la intenció de ser únicament un grup virtual, i que no ha parat d’acumular èxits i ja ha tret quatre àlbums: Patates amb peix (2015), Aham Sigah (2016), Venim de lluny (2018) i Pel Cantó Bo (2022).

Us deixem els videoclips i les lletres completes:

Plaers

Toca la sorra el teu peu descalç,

sol que crema i cerveseta a la mà

des de l’Escala fins a l’Ametlla de Mar

són plaers que no es poden explicar.

 

Caps de setmana perduts per allà dalt

hi hagi sol o faci un gran temporal.

El que importa sempre és amb qui estàs;

sona a clixé, però és la realitat.

 

Ets com un divendres

quan anhelo llibertat.

 

Eh-oh, eh-oh-eh,

Jugues a que tot sigui diferent.

Eh-oh, eh-oh-eh,

Ser diferent tampoc és tan dolent.

Eh-oh, eh-oh-eh,

La vida ve i quan no, la vida va.

Eh-oh, eh-oh-eh,

Plaers que valen or al recordar.

 

Sentir a la cara, la brisa del mar que toca alhora.

La cançó que m’acompanya quan el meu cor plora.

Demanar-li temps al temps i demanar permís.

Que no hi ha pressa, que avui no m’esperi el destí.

 

Que jo no prenc al sol, el sol em pren a mi.

Jo vull ser l’estiu, que siguis el meu hit.

I declarar l’amor a qualsevol dels llits.

Són plaers que no es poden explicar.

 

Ets com un divendres

quan anhelo llibertat.

 

Eh-oh, eh-oh-eh,

Jugues a què tot sigui diferent.

Eh-oh, eh-oh-eh,

Ser diferent tampoc és tan dolent.

Eh-oh, eh-oh-eh,

La vida ve i quan no, la vida va.

Eh-oh, eh-oh-eh,

Plaers que valen or al recordar.

 

Eh-oh, eh-oh-eh,

Jugues a què tot sigui diferent.

Eh-oh, eh-oh-eh,

Ser diferent tampoc és tan dolent.

 

Tot el que hem de cuidar

és tot el que no ens fa mal.

I no t’espantis que això et farà gran,

ser diferent està infravalorat.

 

Que et diguin coses a l’orella.

Fer l’amor quan fora gela.

Vull guardar aquest instant.

Que bé s’està quan s’està bé.

 

I treure el fum que t’acompanya al cap.

Dir les mentides que ara són veritat.

Trobar l’última peça del mosaic.

Són plaers que no es poden explicar.

 

Eh-oh, eh-oh-eh,

Jugues a què tot sigui diferent.

Eh-oh, eh-oh-eh,

Ser diferent tampoc és tan dolent.

Eh-oh, eh-oh-eh,

La vida ve i quan no, la vida va.

Eh-oh, eh-oh-eh,

Plaers que valen or al recordar.

 

Al final tot anirà bé

I creus que és tant senzill, que pots amb tot

quan de sobte les tempestes

cauen i et mullen de cop

i tu pensant que tot està vençut

ho vas provant un cop i un altre

donant cops de cap contra el mateix mur.

 

I lluny, a l’horitzó

de cop cau el teló

i un crit mig ofegat

m’atravessa el cor com una daga

només vull sentir-te dir

que al final tot anirà bé

quan de cop la sort s’apagui

si estem junts serà més fàcil.

 

Al final tot anirà bé

que aviat tot el que cou

s’ho endurà el temps

i si demà ens trobem un nou camí

però la sortida és tan borrosa

i la por ens va fent cada cop més petits

tu no et rendeixis que el més important

és aprendre de les derrotes

que guanyar és seguir lluitant.

 

I lluny, a l’horitzó

de cop cau el teló

i un crit mig ofegat

m’atravessa el cor com una daga

només vull sentir-te dir

que al final tot anirà bé

quan de cop la sort s’apagui

si estem junts serà més fàcil

al final tot anirà bé.

 

Que aviat tot el que cou

s’ho endurà el temps

que al final tot anirà bé

quan de cop la sort s’apagui

si estem junts serà més fàcil

al final tot anirà bé

que aviat tot el que cou

s’ho endurà el temps.