Aquesta setmana està sonant Com abans del grup egarenc Sense Sal, una cançó carregada d’optimisme i que evoca les ganes de viure el moment. La cançó ha comptat amb la producció de Miki Santamaria, i manté la voluntat del grup de fer música festiva per ballar a les festes majors i festivals aquest estiu. Després de 4 àlbums i més de 250 escenaris trepitjats, els Sense Sal diran adeu als seus seguidors el 16 de desembre a la Sala Apolo de Barcelona: «11 anys de projecte en què hem arribat a molts racons del país, hem tocat als escenaris més petits i més grans i hem gaudit del millor públic» començaven a acomiadar-se a Instagram. D’aquesta banda, destaquen èxits com «La Sortida», «Encara queden dies», «Fins que surti el sol» o «Estima Lliure».
Us deixem el videoclip de la cançó i la lletra completa:
Estem aquí? Estem aquí.
Estem aquí, després de tot
El cap més fred el cor més fort,
si ho penses bé, no té cap sentit
I som més grans o més petits?
Més mal de caps, menys embolics
I porto aquí al cap ben escrit tot el que et vull dir
Nirà millor? Això està clar!
Però m’he cansat ja d’esperar,
és avui que vull gaudir, de tot, de tu, de mi,
I jo no sé com ho he de fer, per sortir d’aquí
Però sí que sé que tu ets qui treu el millor de mi.
I quan caigui la nit que tot s’ompli d’estrelles que tot torni a ser clar com abans
Oh oh oh tornarem a ballar aquesta nit
Oh oh oh tocarem amb els dits l’infinit.
Que fàcil és saber de tot, difícil és saber com soc,
Recuperem el temps perdut, tot allò que no hem viscut.
T’espero a tu, m’espero a mi
Només vull que sortim d’aquí,
Porta’m el mar porta-m’hi tu,
Fem junts el camí
I si de cop el WhatsApp cau,
El món s’ensorra, el cel és blau
Pensa que jo estaré aquí, si vols venir amb mi
Per fugir, a un lloc millor,
Sense drames sense por,
agafa aire tanca els ulls,
capgirem el món.
I quan caigui la nit que tot s’ompli d’estrelles que tot torni a ser clar
Oh oh oh tornarem a ballar aquesta nit
Oh oh oh tocarem amb els dits l’infinit.
Vine amb mi,
Salta, Salta
Si ets aquí,
Com abans, com abans.
Text: Agnès Toda